"Hard of hearing people" és un nou concepte empàtic sorgit al nord europeu i d'ús recent, referit a les persones que presenten pèrdues auditives a partir dels 25 decibels. És una estratègia de llenguatge informal amb l'objectiu de donar pregnància a una forma d'entendre la sordesa encara avui, al nostre país, massa desfigurada i allunyada de la realitat. Només cal fer la prova:
- Quants de vosaltres sou sords?
- (cap resposta)
- Quants de vosaltres sou durs d'orella?
- (alcen la mà 4-5 persones d'una classe de 30)
Hipoacúsia, pèrdua o dèficit auditiu, sordesa, sordmutesa, oralistes, signants, discapacitat o diversitat funcional sensorial... Som capaços d'adjectivar fins la sacietat l'hàndicap buscant una diferència que al capdavall es dissol en una mateixa necessitat principal: la comunicació. Tantes definicions diferents per qüestions tan rematadament properes i similars només fan que enredar la troca a l'hora de definir l'àmbit sord.
Per això, el concepte "hard of hearing" té una resposta molt potent als interessos que atomitzen els itineraris assistencials: transbordar al llenguatge col·loquial els coneixements professionals dels grups d'interès i establir indicadors de qualitat informativa garantits pels organismes oficials de referència i els seus professionals.
